La Representació Territorial de Taekwondo continua immersa i rovellada en el seu particular viatge, totalment allunyada de la realitat d’aquest esport i del que fan els taekwondistes gironins.
Ja fa un any que vam exposar públicament la nostra postura intentant que d’aquesta manera es pogués corregir aquesta manca total de implicació i complicitat dels màxims responsables del taekwondo a nivell provincial.
Avui ens reafirmem amb la nostra actitud perquè han passat 365 dies i continuem igual.
Portem massa temps sentint que el taekwondo a la província de Girona està orfe si fem cas a la programació que ens ofereix la delegació territorial. Perquè som inconformistes i ens dol en que s’hagi tornat a perdre un altre any. Sobretot en els més petits, que haurien de començar a aprendre tant a desenvolupar-se sobre el tatami com a relacionar-se amb els futurs companys d’altres clubs. El temps és or, i n’estem perdent una part molt important.
Arribats a aquest punt, és de justícia dir que els èxits de tots els esportistes no son fruit de l’esforç de la Representació, més aviat al contrari. Tenim la sort del recolzament i la postura assenyada dels propis directors de club que si programen campionats o es mouen per a continuar sumant la necessària experiència en l’esperit de tots els competidors.
Perquè no és gens honorable ni justificable fer només dos o tres campionats al any. De fet podríem titllar d’extraordinària la fita d’aquest 2010 amb la programació de 3 d'ells: 2 en modalitat de Salts (el segon serà aquest 12 de desembre) i un altra de Pumses. De combat, ni un.
Veient l’esforç tant dels pares i familiars, dels propis competidors o dels directors de clubs, un no acaba d’entendre aquesta indiferència, i més veient la cantera catalana i els resultats dels darrers campionats amb representació gironina.
Donem per suposat que la mateixa delegació està al marge d’aquest triomfs i que viu al damunt d’un núvol, sense palpar la realitat dels qui lluiten per portar les medalles a casa. Si no és així, continuem ignorant perquè no es potencia el taekwondo partint des de la mateixa base, programant campionats per els més petits facilitant-los l’entrada amb bon peu dins el taekwondo (si no ens falla la memòria, per trobar el darrer de combat ens tenim que remuntar fins el 2 de febrer del 2003).
Ens hem decidit fer aquesta entrada condicionats per la decisió del responsable de la Delegació que no se li ha acudit res més que tancar un "gran" 2010 programant un “gran” (valgui la redundància) campionat pel dia 12 de desembre (no és la primera vegada en que es produeixen casualitats similars).
Ens referim a la coincidència de realitzar un campinat d’esquenes a la resta dels Calendaris Oficials. Segur que encara és l’hora de que s’assabentin de que el dia abans hi ha el campionat d’Espanya per a Clubs a L’Alfàs del Pi (Alacant) amb la participació d’esportistes de la província.
Què provoca aquesta circumstància? Entre unes altres, una situació de risc ja que indirectament obliga a tornar a corre-cuita per poder ser a temps de participar en el campionat de salts, o segons la delegació, el “Campeonato de Saltos Tuio Yop Chagui , Tuio Ap Chagui i Mom Dollio Nakko Chagui”
Això si, no volem ser tant negatius i “agraïm” que el segon provincial de Salts del 2010 es faci a la tarda, tot i que no ens estranyaria gens que fos degut a una manca de planificació de la delegació que no ha trobat cap pavelló disponible pel matí.
Campionat Provincial de Salts Tuio Yop Chagui , Tuio Ap Chagui i Mom Dollio Nakko Chagui.
Diumenge dia 12 de desembre a partir de les tres (15,00) de la tarda.
Lloc: Pavelló Poliesportiu de Palau (Girona)
Categories (Separats nois i noies):
* Tuio Yop Chagui (longitud)
* Tuio Ap Chagui (altura)
* Mom Dollio Nakko Chagui (per parelles o quartets, els equips poden ser mixtes).
*Tuiop Mon Dolio Nakko Chagui o Furio Chagui (Separats nois i noies. Els esportistes que competeixin en aquesta modalitat si podran participar en les modalitats de salts de longitud o alçada).
Nota: El preu de l’entrada serà de 3 Euros, 2 Euros pels jubilats i gratuïta pels nens menors de 7 anys o presentant la llicencia actualitzada.
Veient el panorama només ens queda desitjar que aquestes properes festes de Nadal, el Tió ens cagui de una vegada per totes un campionat en modalitat de combat tal com manen els cànons lògics de l’ètica esportiva.
Si més no i si el Tió ens falla, que, com a mínim, ho facin els tres Reis Mags...
2 comentarios:
Molt bona, pep
Però ja saps perquè el Sr. Lee no fa cap campionat de combats.
Primera perquè no li agrada gaire això de treballar (deixa que ho facin sempre els altres, ell només es passeja amb les mans a les butxaques))
I segona perquè no te ningú en el seu club que competeixi en combats. A més els clubs comencen a estar emprenyats amb les seves tonteries. No sé si saps que en el de tècnica no s’arribava als 50 competidors. Tothom busca excuses per no anar-hi.
De totes maneres recolzem i estem totalment d’acord amb la teva queixa: la delegació territorial de girona destaca per ser uns mantes.
Salutacions i a veure si et deixes veure, últimament t’amagues massa jejeje
Aquest coreà viu del cuento i dels seus rotllos pataters. Tants anys aqui i encara no sap parlar cap llengua be. Aixó si, esperem impacients abans de cada campionat que tregui el mateix discurs. És que ens hi patem el cul!!!. Menys tonteries sobre els principis del taekwondo i a veure si curres una mica més
Publica un comentari a l'entrada