dijous, 16 d’octubre de 2008

REFLEXIONS SOBRE ELS PROTECTORS ELECTRONICS

Degut a les preguntes de molts pares i seguidors del taekwondo, creiem oportú fer una petita reflexió sobre la implantació dels nous protectors electrònics que, teòricament i entre altres, vindran a substituir les polèmiques decisions arbitrals amb les conseqüències que generen les seves imparcialitats o favoritismes i també per acabar amb la astúcia del competidor que amb molta picardia celebra qualsevol puntada al peto perquè li marquin un punt que no ha estat.
Encara que aquest nou sistema continua en fase experimental, ja fa varis anys que cuejava dins el mon del taekwondo els rumors de la seva possible utilització en els campionats. Aquests rumors van deixar de ser-ho quan a principis del 2007 es va decidir posar a prova els nous protectors en diverses competicions per detectar els errors i solucionar-los. Malauradament, la poca fiabilitat mostrada fins ara per la complexitat del seu funcionament i programació, va obligar a apartar-los temporalment de la competició (un dels motius pel que en els jocs olímpics de Beijing 2008 es va decidir finalment no arriscar-se al fer-los servir).
Fins ara, i entre moltes altres, tres grans marques han continuat investigant i invertint per aconseguir el suculent pastís que pot ser la decisió de utilitzar els seus protectors: Adidas, Lajust i Daedo.
Desprès de que aquesta darrera (Daedo) sembla que hagi quedat despenjada pràcticament de la lluita per entrar dins el negoci que suposarà la implantació d’aquesta nova tecnologia dins el mon de la competició en el taekwondo, els esportistes continuen esperant a veure qui i perquè decideix quin es el mes adequat o millor.
Recordem que mentre la Federació Mundial de Taekwondo (W.T.F.) aposta firmament per la marca coreana Lajust (amb America i Asia treballant ja amb aquests protectors), als Europeus ens han estat imposat els Adidas. El debat, doncs, i els dubtes els tenim servits: Que fem els del vell continent amb uns protectors que no es podran utilitzar ja ni en el proper Campionat Mundial a celebrar precisament a Europa (concretament a Dinamarca l’octubre del 2009) ?. Què passarà quan s’acabi el conveni entre Adidas i la E.T.U. també l’any 2009 ?. Què hi ha de cert amb el rumor dels quasi 500.000 € que es diu que es tenen que pagar per poder tenir la representació (i posterior distribució) dels Lajust ?.
El que si s’ha pogut veure fins ara son algunes de les diferències entre ells. Mentre amb els protectors electrònics Lajust es més difícil marcar ja que s’exigeix una bona execució i una determinada potència alhora de efectuar la acció, amb els Adidas qualsevol cop amb de genoll, o el puny fets amb un xic d’astúcia i en determinades zones del peto, s’aconsegueix fer pujar el punt igualment. No obstant, arribats al canvi radical que suposarà la utilització dels nous petos en contra dels vells potser també es tindria que analitzar si aquesta dificultat al puntuar amb els electrònics està agreujada a que darrerament en molts campionats en que es continuen fen servir els clàssics s’està acostumat a que es puntuï amb excessiva facilitat i el problema realment, sorgeix desprès quan el competidor surt a competir en internacionals, etc. i es queixa de que no li pugen els punts.
En aquestes circumstàncies, només ens queda reflexionar del perquè de aquesta palpant il·lògica que no te raó de ser : El perquè en campionats territorials s’utilitzin els protectors clàssics, en els nacionals els Adidas i en d’àmbit mundial els Lajust. Molt del treball realitzat durant infinitat d’hores de l’esportista no serveix gaire de res si acostumat a lluitar amb uns, et tens que classificar amb uns altres per acabar lluitant amb uns tercers.
Masses ingredients i masses incongruències per un plat tant senzill.
Que hi ha encara molts de detalls per corregir ?. Segur que si, però a part d’aquests, crec que els nostres dirigents ja tindran temps per discutir sobre interessos comercials. Ara el més important i d’obligada acció es que unificar urgentment els criteris. Sobretot per el be de l’esportista i per la imatge equivocada i negativa que darrerament s’està donant al taekwondo.
Per cert, no podem deixar de fer la darrera pregunta : Quantes famílies o clubs es podran permetre aquesta nova tecnologia?