dijous, 3 de març de 2011

Taekwondo Banyoles: Tercer Aniversari.

Tres anys enrere, amb poca (més aviat nul.la) experiència, ens vam embarcar en aquesta aventura. Tres anys al vostre costat compartint il.lusions, esperances, alegries i també algun desengany.

Avui hauríem d’estar contents en el nostre aniversari, però aquest any és diferent. Fa pocs dies ens van assabentar de la pèrdua d’una gran persona, una de les grans ànimes constructores de la Blogosfera.

La Rosa, sense fer soroll, ens va deixar.

La vàrem descobrir al principi de la nostra existència i de casualitat. Orfes d’experiència, Rosa María Torre (com ella afirmava, nascuda i resident a Astúries) i el seu Blog “El Escaparate de Rosa” ens va oferir solucions als nostres problemes i dubtes.
Augmentar una cosa que pot semblar tant simple com la barra del “sidebar” i que era treball de titans per a nosaltres, no ho va estar per la Rosa, una gran persona que des de l’anonimat, amb molta paciència i desbordant amabilitat va anar responent a tots els correus fins que vàrem aconseguir la nostra desitjada modificació.

Aquesta va ser la primera de les moltes consultes que al llarg d’aquests tres anys li hem anat fent, perquè, qualsevol qüestió, per petita que fos, tenia la seva generosa resposta.
És per això que el seu Blog ha estat un dels banderers en aquesta època del 2.0, oferint amb senzillesa el treball diari d’ajuda a tots els desemparats com nosaltres, compartint els seus coneixements i consells.
Pràcticament 800 articles, tots ells amb les seves preguntes i respostes. Amb solucions que, amb infinita paciència, intentava resoldre sense demanar gens a canvi. Pel pur plaer d’ajudar.

Aquest tarannà la va portar a tenir i aconseguir aquesta veritable legió incondicional de seguidors, entre els que també ens incloem.

La trobarem a faltar, però sempre recordarem que si Taekwondo Banyoles existeix és gràcies a la seva paciència i continus ànims que, des de bon principi, ens va motivar.

Vagi des d’aquí, doncs, el nostre pòstum reconeixement i dedicatòria a Rosa Torre i el seu "Aparador".

Gràcies allà on estiguis i fins sempre.