dimarts, 5 d’abril del 2011

Taekwondo ??. No, Running !!

Fotomuntatge de la nostra marca preferida, Saucony. La primera que ens vàrem calçar (Progrid Jazz 13) contra la última utilitzada (Progrid Ride 3).

Avui no toca Taekwondo, i serà la segona excepció en tres anys. Avui parlarem una altra vegada d’aquell esperit de sacrifici i superació que ens va portar d’un extrem a un altre. De no haver fet mai esport a ser uns incondicionals i defensors de la pràctica diària (en el nostre cas).

Perquè si el 13 de juny del 2010 us fèiem saber sobre la fita aconseguida de córrer durant un any seguit sense cap dia de descans (veure l’entrada corresponent AQUÍ), avui causes majors (passar pel quiròfan per una petita intervenció) ens han obligat a trencar amb el ja indiscutible record personal.

I ho hem fet amb un bon comiat. Ahir amb 7 km en un dels nostres particulars i variats circuits que tenim a tocar el llac, i abans d’ahir diumenge, 20 km en l’homenatge popular pòstum a Fidel Martí, uns dels atletes més populars de la nostra ciutat i que la mort sobtada el març del 2010 als 69 anys, va privar al banyolí de tornar a participar en la qual hagués estat la seva desena participació consecutiva en una de les proves més dures del món, la Marathon des Sables.

A partir d’avui, doncs, toca fer bondat i tenir la paciència necessària perquè aquestes dues properes setmanes mínimes de repòs “recomanades” (la paraula adient seria imposades) pel metge, passin ràpidament. A pesar que podem fer vida normal, el “running” quedarà apartat i tindrà unes merescudes i obligades vacances.

No sabem el que ens pot oferir el futur, però segur que aquesta pausa no evitarà que dins de pocs dies tornem a començar una altra vegada amb un nou repte en l’horitzó: superar les xifres.

Per què batre la nostra pròpia marca de 661 dies consecutius i sense pausa, amb 4.614 kilòmetres sobre l’asfalt pot semblar difícil, però no impossible.

Sens dubte, el desafiament torna a estar present, despuntant en l'horitzó. La il.lusió per aconseguir-ho també.