IV Trofeu Federació Catalana de Taekwondo

Disputat aquest diumenge al pavelló de la Mar Bella de Barcelona amb la presencia de 2 banyolins : Albert Teixidor (pes gall) en el grup 1 per cinturons  groc, taronja i verd  i Boulaye Diarra (mini mosca) en el grup  2 (per cinturons blau, marró i negre). A Diarra l’acompanyaven també en aquest grup dos figuerencs més, Mohamed Sadik en pes lleuger i  Enric Fransoy en pes pesat. Dels quatre, només Fransoy a aconseguit medalla, concretament la de bronze. Diarra i Sadik han caigut en preliminars mentre que Teixidor tot i guanyar el primer combat a perdut en el de medalla.

Podeu Consultar totes les classificacions AQUÍ. 

Campionat d’Espanya Cadet de Taekwondo 2011. Els Resultats

Bronze pel figuerenc José Luis Lupiañez en -49 kg. “Lupi” es va quedar a les portes de poder disputar la final després de caure davant Eleatzar Rivero (Madrid) per 15 a 17. Abans havia superat amb comoditat a Alvaro Perez (Castella i Lleó) per 13 a 0 i a Alexander Molero (Canàries) per 7 a 3.

Catalunya a quedat en segona posició en el global darrera de Madrid amb un total de 2 ors, tres plates i 12 bronzes, una mica lluny dels 9 ors, 2 plates i 5 bronzes dels madrilenys. Galícia i el País Basc ocupen el tercer i quart lloc amb 3,2,7 i 2,2,1 medalles respectives.

En femení les catalanes han sumat 2 medalles d’or, 1 de plata i 6 de bronze (segona posició en el global en femení), mentre que en masculí només s’han aconseguit dos plates i 6 bronzes, relegant a l‘equip català a la quarta posició en el global en nois.

Bon ambient a les graderies tot i les queixes un altre any consecutiu, de la gran majoria de familiars i amics sobre el tipus de pavelló esportiu escollit o autoritzat per la Federació Espanyola de Taekwondo. No hi ha manera de que s’opti per un pavelló gran i en condicions que pugui donar cabuda a tota la quantitat de gent que mou un campionat d’aquesta categoria.

Totes les Lliguetes amb els Resultats AQUÍ.

Tots els Podis AQUÍ.

Les Classificacions General per Comunitats en Femení AQUÍ.

Les Classificacions General per Comunitats en Masculí AQUÍ.

Les Classificacions General per Equips AQUÍ.

Taekwondo. L’Altra Cara de Joel Gonzalez.

Si la setmana passada el programa de les tardes de Tv3, “Divendres”, va visitar i va realitzar part del seu Magazine des de Banyoles, en aquesta l’equip s’ha desplaçat a Sant Cugat de Vallès. Entre moltes altres coses, parlar d’aquesta ciutat, per a un esportista és relacionar-la directament amb el Centre d’alt Rendiment.

I lògicament, el C.A.R. ha quedat al descobert gràcies a Espartac Peran i a la inestimable col·laboració de dues grans figures de l’esport català. Entre ells conjuntament amb un intrèpid reporter (Miki Esparbé) que s’ha atrevit amb el taekwondo, ensenyen a molta gent que desconeix aquest centre com és i com i viu un esportista.

Dos grans campions catalans que no mereixen cap tipus de presentació: D’una banda Gemma Mengual i per l’altre un obert i sincer Joel Gonzalez us faran passar una bona estona descobrint com són, que pensen i com es munten una jornada “normal”.

No tens excusa. Són vint minuts intensos on un s’adona que els nostres ídols són, abans de res, persones humanes. Impressionant veure el tarannà tant de la Gemma com d’en Joel en una entrevista memorable, informal i desenfadada que mostren en aquest vídeo la gran personalitat que desprenen.

Clica Sobre la imatge per Accedir al Vídeo

Campionat d’Espanya Cadet de Taekwondo 2011

José Luis Lupiañez és l’esperança del gimnàs de Figueres en aquesta nova edició de l’estatal en categoria Cadet. Serà aquest 28 de maig a Cantalejo (Segovia).

L’acompanyaran en aquesta fita el següent equip masculí i femení que representarà a Catalunya:

Abdelfath Bentarifet  (-33 Kg)

Jaso Minioza Morada  (-37 Kg) 

Joan Mur Garcia  (-37 Kg)

Adrian Dominguez Pino  (-41 Kg)

Bryan Alcazar Arcal  (-41 Kg)

Ramon Ruiz Domenech  (-45 Kg)

Ruben Soriano Alonso  (-45 Kg)

Jose Luis Lupianez Puentedura  (-49 Kg)

Marc Alonso Serrano  (-53 Kg)

Adrià Farrè Panzuela (-57 Kg)

Aniol Salanova Borrell  (-57 Kg)

David Alonso Tesedo   (-61 Kg)

Sergio Maldonado Bonillo  (-65 Kg)

Pablo Silva Hernandez  (+65 Kg)

Joan Martos Guillamet  (+65 Kg)

Nadia Garrido Garcia  (-29 Kg)

Sheila Torres Tortosa  (-33 Kg)

Aida Pelayo Grandioso  (-37 Kg)

Judith Asensio Rodriguez  (-41 Kg)

Gemma Sardina Alvarez  (-41 Kg)

Flora Marcos Arnes  (-44 Kg)

Zayda Martinez Robles  (-44 Kg)

Paula Delgado Ortiz  (-47 Kg)

Esther Moreno Garcia  (-51 Kg)

Melanie Reyes Martinez  (-51 Kg)

Marta Granell Mayor  (-55 Kg)

Maria Dilmer March  (-59 Kg)

Maria Diaz Mancha  (+59 Kg)

Lorena Garcia Lazaro  (+59 Kg)

Els Horaris, Pistes i Potències dels petos AQUÍ.

La Circular AQUÍ. 

Taekwondo: Reflexions Sobre els Protectors Electrònics (III)

Daedo s’endu el pastís de Londres 2012.

Sorpresa dins el món del Taekwondo aquesta setmana amb el reconeixement oficial per part de la WTF de qui (contra tot pronòstic) serà l’escolli’t per subministrar el sistema de protecció electrònic en el proper Pre-Olímpic i les mateixes olimpíades.

La WTF confirma a través de la seva pàgina Web que Daedo se utilitzarà en tots els campionats de classificació per els Jocs Olímpics de Londres 2012. Aquesta mesura s’ha pres també per assegurar que tots els esdeveniments  de classificació es puguin realitzar en las mateixes condiciones que es trobaran finalment tots els competidors en els Jocs Olímpics de Londres 2012.

LaJust s’haurà de conformar amb les engrunes a causa que encara té en el seu poder la marca reconeguda (o dit d’una altra manera, el contracte) que la lliga amb la WTF. És a dir, en tots els campionats que no tinguin res a veure amb els Jocs Olímpics ni lògicament, els classificatoris per aquests.

Fer esmena que aquesta decisió ha estat presa degut a les avaluacions de Swiss Timing (la empresa contractada pel Comitè Organitzador de Londres 2012). Arribats a aquest punt és necessari especificar que mentre els campionats promoguts per la WTF, és la mateixa Federació Mundial qui decideix quin sistema utilitza, en els Jocs Olímpics qui té la potestat és el citat Comitè Organitzador. Per tant, ha estat aquest qui finalment s’ha decantat per la marca barcelonina, ignorant els criteris que fins ara la mundial defensava.

Entrar a valorar els detalls sense tenir prou base tècnica podria fer-nos anar per la tangent del veritable problema que des de l’any 2008 venim arrossegant tots els qui seguim el Taekwondo. I més si hem llegit que també s’han mirat amb lupa els Lajust i el seu comportament en el darrer Campionat del Món fa un parell de setmanes a la Xina.

Anant al gra i resumint (i sempre segons Swiss Timing), s’ha tingut en compte quina de les dues marques era la més “compatible” a l’hora de sincronitzar la informació obtinguda electrònicament amb el programari (software) que utilitza el comitè Olímpic. Fins a aquí, i basant-nos en aquest postulat, podríem trobar bastant raonable la lògica. Parlar de la fiabilitat mostrada pels Lajust o els Daedo ja són figues d’un altre cistell.

De fet, alguns ja titllen aquest nou (i no serà l’últim) enrenou dins el panorama taekwondistic com una baixada de pantalons de la WTF davant (en aquest cas) el comitè Olímpic. Altres com una bufetada a les aspiracions de Lajust per continuar en la privilegiada situació en que darrerament es trobava. I uns altres com una manera de posar fre a les aspiracions de totes les marques, intentant demostrar que qui te el mànec de la paella és la mateixa WTF. La veritat es que de raons no en falten per arribar a sospitar de tot això i molt més.

Tot i les explicacions per intentar suavitzar la decisió presa i evitar crear més malestar dins el món del taekwondo degut, entre altres, a la poca seriositat de definir i concretar els criteris de quin és el protector definitiu (S’arribarà algun dia a això?), un ja té els dubtes de si aquest criteris de selecció que ha defensat fins ara la WTF eren els idonis o senzillament eren el resultat de guerres internes d’interessos comercials.

Si fa més de dos anys, molts es van haver de menjar amb patates la inversió feta amb els Adidas, no creiem que part del col.lectiu (sobretot del continent americà i asiàtic) estigui la mar de content veient que la seva aposta pels Lajust (avalada a més per la pròpia Federació Mundial) pengi d’un fil amb el perill de quedar arraconats a un segon pla.

A aquestes alçades no es pot improvisar. Els Lajust tindran els seus problemes, com els tenen també els Daedo i potser tindran els qui d’aquí poc temps deixaran a la marca de Barcelona en el mateix lloc que ara deixen a Lajust. Perquè no ens enganyem, veient el tarannà esgrimit en aquests darrers anys, un ja dóna per fet que els KP & P seran els pròxims en tocar el cel.

Què hi ha gent que està molt molesta amb aquesta decisió?. La veritat és que hi ha per estar emprenyat, molt emprenyat. A més d’anar marejant la perdiu i haver-se d’adaptar a uns o uns altres protectors, afegirem els costos que suposen adquirir l’equip electrònic complet (sigui de la marca que sigui), unes despeses molt elevades, excessives i prohibitives en la majoria dels casos.

La creença en els avantatges o recomanacions que precisament ens han venut des dels estaments oficials ja no tenen raó de ser. Màxima com per segona vegada consecutiva, molts clubs, gimnasos, federacions etc. comencen a sospitar que la inversió se'n va a pic tant per la manca d’un criteri raonable com d’unes bases fermes per part de la WTF, qui, a la fi és qui té l’obligació de defensar i justificar precisament els criteris esgrimits.

No serem ingenus i donem per suposat que els interessos (per no dir comissions) de les marques són en part les culpables de tant estira i afluixa. El que és imperdonable es que aquestes decisions repercuteixin, això si, sempre en els mateixos. El darrer esglaó de la cadena taekwondistica tornarà  a absorbir obligadament, el cop de una decisió que a molts els costarà molt de digerir.

Arribat a aquest punt, pot semblar que a un el convidin a sospitar o entendre (depèn des de quin costat es miri) perquè l’espanyola ha continuant apostant pels Daedo, (deixant de banda la simbiosi de producte/país), mentre la resta de països ho feien amb els teòrics oficials. Caramboles apart, el que si és cert és que amb aquesta decisió la FET s’apunta un punt al seu favor i alhora silencia a la majoria de les veus que criticaven la postura sobre la idoneïtat que la selecció espanyola entrenés amb els protectors electrònics Daedo en contra dels Lajust, els qui, com hem dit abans, eren els escollits a priori.

Si anem donant voltes i més voltes, podríem entrar dins una espiral o cercle viciós difícil de sortir. Veure què és més avantatjós pels interessos globals del taekwondo en un espectacle com són els Jocs olímpics, no passa per crear absurdes guerres una altra vegada dins el taekwondo mundial. 

A més, si mai s’ha utilitzat un sistema similar de puntuació en unes olimpíades i, per exemple, ja existeix un que funciona força bé dins el món de la competició (com és el que ofereix per exemple Taekoplan), perquè el comitè olímpic s’ha embolicat per “aconseguir-ne” un de nou?.

Si aprofundim una mica més i recordem que no fa gaires mesos es parlava de la obligatorietat de unificar les dues federacions (WTF i ITF) sota la penalització o amenaça de que el taekwondo seria esborrat com esport olímpic. Què passarà llavors amb la hipotètica unificació de dues maneres de fer, veure i sobretot, viure el taekwondo?

La veritat, continuem sorpresos. Ara només quedarà veure com queda plasmada dins la pràctica tota la excusa sobre la compatibilitat del programari amb la elecció dels petos. Perquè ja seria indignant que a l’hora de la veritat i en plena època 2.0 haguéssim d’esperar per veure reflectits d’immediat uns resultats, que sense anar més lluny, és el que ens toca fer la majoria de vegades.

La Nota Oficial de la WTF AQUÍ (en anglès)

*Nota de la Redacció: En aquest darrers tres anys, Taekwondo Banyoles us ha ofert la visió particular sobre els protector electrònics i la guerra que entre marques i federacions ens han delectat. Fer incís que mai hem prioritzat el ser políticament correctes, més aviat el contrari, intentar plasmar els dubtes que generen i provoquen moltes actituds dels estaments oficials que pocs s’atreveixen a criticar. Els nostres valors passen per ser abanderats de la imparcialitat i defensar la independència d’aquest esport. Tot i que respectem tots els punts de vista, altres criteris i de que hem estat uns grans defensors dels protectors electrònics, sobretot pel gran avanç que representen en i per aquest esport, la manca de seriositat per part de molts dels estament oficials i del que provoquen amb les seves decisions, ens obliguen a ser reflexius i preguntar-nos una vegada més si els de dalt se’n recorden veritablement dels valors del taekwondo i de fer-los saber.

Altres Posts relacionats:

Reflexions Sobre els Protectors Electrònics (16-10-08)

ETU vs WTF (12-03-09)

 

Daedo: Entren a escena en la propera Copa del Rei (15-05-09)

Reflexions sobre els Protectors Electrónics (II). Avui la Decisió Final ? (16-06-09)

Recta Final pels Daedo? (15-01-10)

 

Daedo: La Confirmació de la W.T.F. (04-02-10)

Guerra de Preus, o Preus de Guerra? (19-03-10)

Campionat d’Europa de Taekwondo de Pumses 2011. Els Resultats.

Finalitzada la competició que durant aquests dos dies ha concentrat a Itàlia lo millor del taekwondo en tècnica a Europa, Espanya ha acabat amb un boti de 15 medalles, 7 d’or, dos de plata i sis de bronze. 

Amb la consecució d’aquest metalls, es reafirma que el treball realitzat (la majoria de vegades a la ombra) en aquesta modalitat, és una de les més estables i constants si fem cas als bons resultats aconseguits en aquests darrers anys.

Aquests són els guanyadors i les medalles:

Medalles d’Or:

Laura Kim Kim (Sènior-1 Femení de 19 a 30 anys).

Celia Calderón (Sènior-2 Femení de 31 a 40 anys).

Yolanda Ubero (Màster-1 Femení de 41 a 50 anys).

Jose Manuel Marin (Màster-2 Masculí més de 51 anys).

Juan Miguel Gomez i Laura Kim (Parella-1 de 14 a 35 anys).

Alberto Delgado i Yolanda Ubero (Parella-2  Femení més de 36 anys).

Mª Teresa Camino Ortega, Patricia Camino Ortega i Emma Camino Ortega (Trio-1 Femení de 14 a 35 anys).

Medalles de Plata:

Alberto Jo Lee (Sènior-2 Masculí de 31 a 40 anys).

Isabel Alonso, Caridad Chueca i Arantzazu Estabolite (Trio-2 Femení més de 36 anys).

Medalles de Bronze:

Arturo Alioshkin (Junior Masculí de 14 a 18 anys).

Alejandro Marin (Sènior 1 Masculí de 19 a 30 anys).

Mª Ángeles Urmeneta (Màster 2 Femení més de 51 anys). 

Pedro Gonzalez (Màster 3 Masculí més de 61 anys).

Alberto Jo Lee, Miguel Angel Lujan i José Luis Estudillo Vela (Trio-1 Masculí de 14 a 35 anys).  

Bernardo Fidalgo Pérez, Diego Carrillo Carrasco i Juan Antonio Santiago Bueno (Trio-2 Masculí més de 36 anys).

Podeu accedir i consultar tots els resultats de les corresponents categories a la Web de Taekoplan. La ruta a seguir és la següent:

Results/Draws i escollir el campionat, en aquest cas European Championships Poosae 2011 (la número 38 del llistat).

Campionat d’Europa de Taekwondo en modalitat de Tècnica.

Gènova acull aquest cap de setmana el Campionat d’Europa de Pumses.  Pràcticament, totes les federacions nacionals del vell continent es retrobaran a Itàlia per demostrar en aquesta edició del 2011 el nivell assolit de cada respectiu país en una de les modalitats més espectaculars del taekwondo, la tècnica. 

Us recordem que en la del 2010 a Portugal, Espanya va aconseguir un gran èxit amb la consecució de sis ors, tres plates i quatre bronzes.

Els països participants són els següents: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Irlanda, Israel, Itàlia, Luxemburg, Malta, Montenegro, Noruega, Polònia, Portugal, República Txeca, Romania, Rússia, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Turquia i Ucraïna.

Els enllaços:

La Circular amb els criteris de participació i sortida AQUÍ.

La Pàgina Web Oficial AQUÍ.

Campionat d’Espanya Universitari de Taekwondo 2011. Els Resultats

Poquíssima informació sobre el Campionat d'Espanya Universitari 2011, llevat dels resultats oficials, gràcies precisament, a l’enllaç disponible des de la mateixa UNED.

Els podeu Consultar directament AQUÍ.

Campionat d’Espanya Universitari de Taekwondo 2011.

És la ventafocs del Taekwondo. Sembla que compaginar estudis de grau superior i alhora practicar aquest esport estiguin renyits. 

Almenys aquesta és la sensació que ofereix la F.E.T. si fem cas al ressò informatiu que es dóna a tot un Campionat d'Espanya Universitari, classificatori a més, per la Universíada d’aquest estiu a la Xina.  Desgraciadament, un altre any en blanc per part de la Federació Espanyola de Taekwondo (de moment, és clar).

Escodrinyant per la Web hem descobert una mica d’informació sobre aquest esdeveniment que es disputa en el Complex Esportiu “Dehesa de Navalcarbón “ de Las Rozas (Madrid). 

Concretament entre avui dissabte i demà diumenge tenen lloc els combats, distribuïts de la següent manera (si no hi ha canvis d’última hora):

Dissabte 14 de Maig:

Femení: Mini Mosca, Gall, Ploma, Lleuger, Súper Lleuger, Mig i Pesat.

Masculí: Gall, Ploma, Súper Lleuger i Pesat 

El diumenge 15 la resta: Mosca femení i en masculí Mini Mosca, Mosca, Lleuger i Mig.

Totes les Lliguetes AQUÍ.

Per més informació us podeu adreçar a la pàgina Web de la UNED on podreu consultar la distribució dels pesos, el reglament etc. 

L’enllaç AQUÍ.

Campionat del Món de Taekwondo. El Sisè Dia

Els dos bronzes aconseguits avui amplien la collita final d’aquest mundial per la delegació espanyola.

Finalment, Jon Garcia ha aconseguit el bronze al caure en semifinals davant  Yousef Karami per 0 a 7. L’iranià (bronze Copenhaguen 2009 i bronze Madrid 2005) ha tornat a conquerir el mateix títol i medalla d’or que va aconseguir el 2003 a Alemanya.

Els competidors que han representat el combinat estatal en aquesta darrera jornada de competició i en els dos ultims pesos que faltaven per celebrar han estat  Rosana Simon i Jaume Martinez.

Martinez (+87 kg) ha caigut en el punt d’or davant l’argentí Martin Sio després de l’empat a 5 en que s’ha acabat el combat de preliminars.

Simón (+73 kg) ha aconseguit el bronze i no ha pogut revalidar la corona aconseguida fa dos anys a Copenhaguen. Heeloraine Paiva de Brasil (4 a 2) i  l’ americana Lauren Cahoon Hamon (punt d’or després del 4 a 4 ) han perdut davant la canària, però en semifinals la coreana Sae Bom An s’ha imposat a l’espanyola per 2 a 8.

Espanya aconsegueix en aquesta vintena edició (la tretzena en femení) del campionat del Món de taekwondo 1 medalla d'or i tres de bronze. 

Uns resultats una mica lluny dels aconseguits fa dos anys en que es va fer historia amb tres ors, 1 plata i tres bronzes. 

En la classificació general per països en masculí Espanya ha ocupat la cinquena posició, darrera de Iran (amb tres medalles d’or, una plata i dues medalles de bronze amb un total de 74 punts), Corea,Turquia i Tailàndia.

En femení  Corea ha esgarrapat, finalment, la primera posició, seguida de Xina, França i Croàcia. Les espanyoles han caigut fins la desena posició.

Corea ha canviat en aquest últim dia la mala imatge donada en aquest campionat. Els dos ors aconseguits aquest divendres (un en masculí i l’altra en femení) no han estat suficients i els coreans han perdut la primera posició en masculí que fins el dia d’avui i des que es fan els mundials, ostentaven. 

Si han servit, en canvi, per què en femení ocupessin finalment la primera posició en el rànquing. Tot i que val la pena especificar que, mentre els ors en masculí han estat claus per aconseguir una bona classificació, en femení els metalls més petits han estat els culpables que països com la Xina quedessin relegats a una segona posició (Corea un or, dues plates i tres bronzes amb un total de 58 punts, la Xina amb dos ors i dues plates i 55 punts, i França amb dos ors i un bronze i 45 punts).

Els Enllaços:

Totes les lliguetes en Femení i Masculí amb els Resultats AQUÍ.

En la Web de la federació Mundial de Taekwondo trobareu extensa informació. Podeu accedir-hi directament AQUÍ.

...i la Web Oficial AQUÍ.