Com en les millors caceres. Sembla que s’hagi obert la veda i algú busqui el millor racó del bosc per aconseguir una peça que últimament corre molt de presa...Bé, de fet, la peça a la que ens referim no pot córrer, com a mínim tota sola. Necessita una mica d’ajuda, una espècie d’assistència que ve de la mà del ser humà. Més ben dit, del peu i, especificant una mica més, podríem substituir la nomenclatura “humà” per la de taekwondista. I és que és aquest el que precisament li dona vida desprès de que se la calci i amb autoritat la guií cap al objectiu fixat: el peto o el casc.
La peça a la que ens referim també te diversos noms: mitjons, “patucos”, “tobilleres”... ens referim com ja heu deduït als protectors dempeus.
I es que avui en dia, i amb l’avanç de les noves tecnologies que ja s’apliquen en el nostre esport, la posada en escena dels protectors electrònics ha vingut condicionada amb la necessitat de que una de les parts que conformen aquest cercle sigui responsabilitat del competidor.
Al principi, tothom se’n feia creus de que uns mateixos protectors els utilitzessin un bon nombre de competidors i que en un mateix campionat poguessin aguantar tanta “batalla”. No fa falta ni dir, les sensacions de posar-te’ls després que ho haguessin fet vés a saber quanta gent.
S’ havia de trobar una solució que fos sabia i raonable i que acontentés a tothom. Això és el que pensàvem nosaltres, però no els responsables de fabricar-los que ja tenien fetes les seves prediccions. Només era qüestió de temps.
Un temps que finalment ha arribat amb la determinació de que cada competidor ha de tenir els seus propis protectors. Fins aquí, la lògica no ens permet posar damunt la taula cap queixa contra aquesta desició.
Malauradament ja hem començat a veure que la cosa fluctua com una ona. Deixant de costat que fa poques setmanes (concretament el mateix dia del Universitari de Catalunya) l’ estoc dels protectors es va exhaurir i els interessats en aconseguir algun parell es varen quedar amb les ganes, no acabem de entendre la disparitat de preus dels mateixos.
Us volem recordar que el passat mes de desembre en la celebració del Open d’Espanya per a clubs a Cartagena, es van posar a la venta en el stand de Daedo els mateixos protectors a un preu de 36 euros per als particulars i 26 per els clubs (la nota de la Fet AQUÍ).
Fent la ruta per la Web hem descobert el següent:
En el proper Open d’Holanda, l’ organització posarà a la venta dins el pavelló els protectors Daedo a 35 euros la parella (l’ enllaç AQUÍ).
Segons la ETU en la seva pàgina (l’ enllaç AQUÍ), en el sènior d'Europa a celebrar a St. Petersburg el pròxim mes de maig, si les federacions els encarreguen anticipadament abans del 26 d'abril a la casa Daedo, la quantitat a desemborsar serà de 26 en contra dels 31 del preu "normal".
Desconeixem si en el Open d'Espanya del mes d'abril es podran adquirir en el stand que cada any tenen també Daedo en el pavelló i, si és així , quins preus seran els oferts.
El que si podem confirmar és el preu de venta per als particulars en la botiga oficial. Aquest dimecres dia 17 era de 37 euros.
De la mateixa manera que ens imaginem que és un negoci on com a tal es té que recuperar part de la inversió efectuada, no acabem d’ entendre aquesta disparitat de preus on l’única cosa que es demostra és que falta una mica d’ètica professional cap al potencial i “obligat” comprador que som els taekwondistes.
Ja fa temps que ens preocupa seriosament aquest esport titllat per a molts com “elitista”. I no ens referim amb aquesta paraula a que els millors practiquen taekwondo, si no que cada vegada és més car practicar-lo, arribant el cas de desbancar altres esports que tenien fama de ser exclusius “per a rics”.
La prova per esbrinar-ho és ben senzilla , si anem sumant totes les despeses derivades de viatges, llicencies, canvis de graus, material, etc., al final de l’any surten unes xifres esgarrifoses per als temps que corren i per a qualsevol família normal.
Això sense oblidar-se que no només es necessiten els protectors Daedo, si no també els Lajust (doble despesa) en els campionats on els protectors escollits siguin aquests.
A l’espera de que Adidas (o una altra marca) torni a treure el nas (amb la conseqüent inversió amb uns altres protectors), un ja comença a tremolar perquè les “mesures d’higiene” ens obliguin dintre poc a adquirir també els cascs electrònics.
Entrades
