divendres, 29 de gener del 2010

Campionat del Món Junior + Prejuvenil. La Circular dels Convocats

A tothom li faria il·lusió veure-hi escrit el seu nom.
Pares i familiars per la relació i els llaços directes (afinitat, consanguinitat...), entrenadors que veuen orgullosos com es reconeix la seva feina després de molts anys de treball, als propis esportistes per que a part de complir un somni en una primerenca edat, constaten com se'ls obre un ventall de possibilitats de créixer i començar a llaurar una fita i un nom que sempre més els acompanyarà.

...Llàstima que la vida de vegades és injusta.

Hem vist i llegit aquests últims dies que potser la selecció no ha estat el màxim d'imparcial (basant-nos sobretot en el currículum de molts esportistes) que tothom volia.
Els criteris utilitzats per a decidir qui finalment participa en el prejuvenil i en el mundial de taekwondo no han estat exempts de polèmica.
I és que aquesta paraula sembla que estigui enamorada i condemnada a anar tangencialment amb aquest esport.
Per un motiu o altre (sempre existeixen excuses) els nostres dirigents encara no han estat capaços d'aplicar dos dels fonaments bàsics dels valors que defensa l'esperit del taekwondo: l'honradesa i el respecte.
Potser no som ningú per a criticar aquesta manca de transparència. Potser no tenim ni veu ni vot en aquest cercle, però el que si encara ens queda és la dignitat per a exigir que a tot el món se’l mesuri amb la mateixa vara.
Perquè senyors, truncar el somni de tot esportista des del darrera de la cadira d'un despatx és, a part d'una bufetada a l'esperit esportiu, un menyspreu al treball de qui realment s’ho ha guanyat.

La nostra enhorabona als escollits i sobretot els nostres millors desitjos, ànims i admiració per als qui, aquesta vegada, no han estat tan afortunats.

La Circular dels Convocats AQUÍ.

2 comentarios:

Anònim ha dit...

Los que amamos este deporte compartimos este mismo sentimiento.
Muchas gracias por esta sencilla opinión que muchos entrenadores nos vemos "obligados" a callar.
Saludos.
J.A.

Anònim ha dit...

Quina Vergonya. "Enxufar" a la pròpia filla oblidant-se de qui realment ha d'anar és un clar exemple del treball que fa el director esportiu de l'espanyola. Amb aquestes maneres, ni aquest esport ni cap altre pot funcionar. Com és que es permet una cosa així?